Aules d'acollida

Una trentena d’alumnes ha participat a les aules d'acollida temporals durant el mes de juliol a la ciutat de Barcelona.

La iniciativa té caràcter experimental i dóna continuïtat a l’aula d’acollida temporal que des del maig ha escolaritzat a la ciutat un centenar d’alumnes nouvinguts de 12 a 16 anys.

Amb aquesta iniciativa els nois i noies de 12 a 16 anys (ESO) que han arribat a la ciutat en la fase final del curs i han estat escolaritzats en les aules d’acollida temporals tenen la possibilitat de continuar amb el seu procés d’adaptació al sistema educatiu i aprenentatge de la llengua durant l'estiu.

Una trentena d’alumnes s’han acollit a aquest projecte que ofereix dos tallers lingüístics impartits per professionals de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona (Ciutat Vella). L’activitat es realitza a partir d’una programació específica amb activitats enfocades al coneixement del lloc d’arribada, llengua i altres matèries curriculars i es realitza a les aules de l’IES Consell de Cent. Es complementa amb altres activitats, com ara visites per la ciutat, a l’Ajuntament, al Parlament de Catalunya o al mercat de la Boqueria.

L’objectiu principal és millorar l’acollida a l’alumnat nouvingut quan arriba en la fase final del curs.

Les aules d’acollida temporals són ateses per un tutor o tutora, amb el suport d’un altre professor o professora i la col•laboració dels assessors i assessores LIC (en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social). A l’aula es treballen diferents aspectes relacionals i culturals que volen facilitar a l’alumnat nouvingut el seu procés d’incorporació i adaptació als centres i a la societat d’acollida, i afavorir l’aprenentatge de la llengua i el seu procés de socialització.

En el curs passat, el 2008-2009, han participat en aquestes aules d’acollida un centenar d’alumnes, i s’ha realitzat a cinc centres (IES l’Alzina de Sant Andreu, IES Narcís Monturiol d’Horta-Guinardó, IES Les Corts de Les Corts, IES XXV Olímpiada de Sants-Montjuïc i IES Infanta Isabel de Sant Martí).

La bona resposta de les famílies a l’oferta d’aquest tipus d’aules d’acollida i la valoració positiva per part dels centres ha impulsat la seva continuïtat en aquesta iniciativa experimental durant el mes de juliol.

Penso que és una idea magnífica, d’aquesta manera estem ajudant als infants nouvinguts a adaptar-se a la nova societat i els hi facilitem el procés d’adaptació.
Posem per cas, que un infant arriba a Barcelona el més de març i s’escolaritza; aquest infant només haurà realitzat quatre mesos d’aprenentatge. Acabat el curs hi ha dos mesos i pico de vacances; aquest infant si durant aquestes vacances no segueix un procés d’aprenentatge, tot el que hagi après en quatre mesos no l’hi haurà servit de res. Per això la creació d’aquestes aules d’acollida em sembla una idea fabulosa.

Que en penseu???

Aquesta imatge és extreta del següent enllaç

Els indigents

"Una de les primeres coses que s'aprenen quan s'arriba al carrer és a mirar el terra. La gent corrent, la que anomenen "normalitzada", no acostuma a mirar mai el terra, excepte si hi ha bassals o zones d'obres. L'habitual és mirar a l'altura dels nostres ulls o per sobre. Admirar les cases boniques per on passem, els àtics meravellosos, els aparadors, les dones o els homes atractius amb qui ens creuem, i així una infinitat de possibilitats.

Doncs quan s'arriba al carrer s'aprèn a mirar bàsicament el terra. ¿Per què?, us deveu preguntar. Doncs perquè per als indigents el terra, la vorera, les vorades solen ser proveïdors de moltes coses útils.

Burilles en bon estat per fumar, bitllets de metro sense fer servir, algunes monedes i fins i tot, alguna vegada, algun bitllet de diners.

Jo he de reconèixer que, a més de les coses habituals, una vegada vaig trobar 15 euros. Sí, i sorprenentment estaven al mig de la vorera, sense ningú a prop.

Hi ha una variant d'aquesta situació, que els més experimentats dominen, que consisteix a mirar en totes les papereres i contenidors.

Així que, amb aquesta situació, imagineu-vos com pot estar l'autoestima del personal. Sempre mirant cap avall.

El primer que necessita una persona que està al carrer és ajuda psicològica, aixecar l'autoestima, creure que se'n pot sortir. Per tant, ajudem-los, no mirem tant lluny i arreglem les coses que ens envolten de més a prop. Que en penseu?? Estarieu disposats/es??

La imatge d'aquesta notícia és extreta d'aquest enllaç

L'OBESITAT INFANTIL

Segons dades de l’Examen de Salut Catalunya 2006, la prevalença de sobrepès i obesitat en el grup 6 a 14 anys és del 12,7% i del 7,3% respectivament. Aquests percentatges son més alts en dones que en homes i en classes socials més desfavorides.

Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006, entre la població infantil i juvenil, un 34,6% de la població de 6 a 14 anys participa en jocs físics o esports gairebé cada dia. Tres de cada quatre infants de 3 a 14 anys veuen la televisió diàriament i tres de cada 10 la veuen més de dues hores diàries. Un 16,7% juga diàriament amb videojocs i jocs d’ordinador (augmenta amb l’edat fins a ser més d’un 25% entre els 9 i els 14 anys, i és quasi el doble de freqüent en nens que en nenes). Nou de cada 10 acostumen a esmorzar abans de sortir de casa, però aquest proporció decreix amb l’edat, i es menys habitual en noies. El consum diari de menjar ràpid, productes ensucrats i aperitius salats augmenta amb l’edat.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va engegar l’any 2006 el Pla per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludables (PAAS). Dins del PAAS, s'inclouen accions pròpies i d’altres a les que s'ha donat assessorament tècnic i/o suport institucional en quatre àmbits: educatiu, sanitari, comunitari i laboral. Algunes de les més de 50 accions PAAS desenvolupades, es porten a terme des d’ajuntaments i consells comarcals, institucions sanitàries o educatives, gremis, fundacions i empreses privades, amb l’objectiu de promoure acords i compromisos per potenciar estratègies de cooperació amb la finalitat de ser més eficients en la utilització de recursos. Mataró és la ciutat de Catalunya que representa l’estat espanyol en el projecte Shape Up.

Una vegada vistos els percentatges i les estadísitques, n'hi ha per quedar de pedra, i m'anadono de que algu s'ha de fer arribat a aquests casos. Ja que desde casa la família sola no ho pot controlar, necessita ajudes, informacions, compartiments d'experiències,... No ho creieu així?? Doncs ja era hora que el Departament de Salut s'adonés de que així no anavem bé, i per això van obtar per unir-se en aquest gran projecte anomenat: Shape Up, on es comparteixen les experiències de vint països per fer front a l'obesitat infantil.

Al projecte Shape Up, infants i adults actuen junts per influir sobre els determinants de la obesitat infantil

Shape Up respon a la següent pregunta: quina mena de canvis en els determinants de l’obesitat infantil poden ser iniciats pels propis infants i joves? Com poden les escoles, les comunitats locals i els ajuntaments treballar en conjunt de manera efectiva per a implementar i mantenir aquests canvis?

En cada ciutat, grups de joves i professors han dissenyat i implementat accions i estratègies per promoure canvis en la seva comunitat treballant a l’escola i des de l’escola. Què han fet els nens i nenes i els seus aliats a Europa?
Han canviat els menús dels menjadors escolars, redissenyat els patis escolars, informat i motivat les seves famílies, escrit llibres de cuina saludable i intercultural, plantat horts escolars, identificat i investigat de manera crítica noves oportunitats per a moure’s i fer exercici en les seves ciutats, etc.

Trobo que és un projecte fantàstic per ajudar als infants que pateixen obesistat infantil, i a la vegada també serveix d'ajuda a la família i a l'escola per tractar als infants de la millor manera.

La imatge d'aquesta notícia és extreta d'aquest enllaç

EL FRACÀS ESCOLAR

Quins són els factors que influeixen en el fracàs escolar?

Les autoriats educatives porten anys debatent sobre aquest assumpte, analitzant quina és la influència de l'abandonament escolar; arriben a la conclusió de que es degut a factors intraescolars: ratio d'alumnes per aula, les hores que s'imparteixen d'anglès a la setmana,... No estic totalment d'acord amb això, aquest pot ser un dels factors que influeixi en el fracàs escolar, però no l'únic.

Jo penso i estic d'acord amb els estudis que arriben a la conclusió de que un dels factors més importants és el nivell educatiu dels progenitors -sobre tot de la mare-, que qualsevol altre factor. ¿Perquè influeix tant l'educació de la mare? Perquè penso que és ella la que fa una especial èmfasi i seguiment en els estudis dels seus fills. Dit això, arribo a la conclusió de que l'educació dels pares és fonamental per determinar l'assoliment escolar.

Una altra data significativa és l'escolarització primerenca (abans dels 3 anys), penso que és un factor determinant ja que està més que demostrat que els infants que assiteixen a l'educació preescolar milloren clarament les seves habilitats cognitives, i estan més ben preparats per quan comencin l'etapa d'educació obligatòria.

I per últim, un altre dels factors per aconseguir l'assoliment escolar te que veure amb els recursos culturals i educatius a la llar. Els infants que tenen llibres a casa, que veuen als seus pares llegir, que tenen ordinador, que busquen a internet amb els seus progenitors,... obtenen millors resultats acadèmics.

LA FAMILIA PESA MÉS QUE L'ESCOLA EN L'ÈXIT DE L'ESCOLAR.