Els indigents

"Una de les primeres coses que s'aprenen quan s'arriba al carrer és a mirar el terra. La gent corrent, la que anomenen "normalitzada", no acostuma a mirar mai el terra, excepte si hi ha bassals o zones d'obres. L'habitual és mirar a l'altura dels nostres ulls o per sobre. Admirar les cases boniques per on passem, els àtics meravellosos, els aparadors, les dones o els homes atractius amb qui ens creuem, i així una infinitat de possibilitats.

Doncs quan s'arriba al carrer s'aprèn a mirar bàsicament el terra. ¿Per què?, us deveu preguntar. Doncs perquè per als indigents el terra, la vorera, les vorades solen ser proveïdors de moltes coses útils.

Burilles en bon estat per fumar, bitllets de metro sense fer servir, algunes monedes i fins i tot, alguna vegada, algun bitllet de diners.

Jo he de reconèixer que, a més de les coses habituals, una vegada vaig trobar 15 euros. Sí, i sorprenentment estaven al mig de la vorera, sense ningú a prop.

Hi ha una variant d'aquesta situació, que els més experimentats dominen, que consisteix a mirar en totes les papereres i contenidors.

Així que, amb aquesta situació, imagineu-vos com pot estar l'autoestima del personal. Sempre mirant cap avall.

El primer que necessita una persona que està al carrer és ajuda psicològica, aixecar l'autoestima, creure que se'n pot sortir. Per tant, ajudem-los, no mirem tant lluny i arreglem les coses que ens envolten de més a prop. Que en penseu?? Estarieu disposats/es??

La imatge d'aquesta notícia és extreta d'aquest enllaç